Roger Morelló & Cor DaCapo

VIOLONCEL I COR: FUSIÓ INSÒLITA

És habitual que els cors cantin amb acompanyament instrumental: de fet, l’origen de l’orquestra moderna el trobem durant el renaixement, en la pràctica de doblar o substituir les veus cantades en composicions polifòniques. Així, s’ampliaven el volum i les possibilitats tímbriques de la veu. És típic, avui dia, que els cors cantin de la mà d’un piano, petits grups de cambra o fins i tot orquestra, però en el projecte d’estiu d’aquest curs el Cor DaCapo us proposa una combinació inusual: cor i violoncel solista.

La tria tímbrica no és gratuïta: es considera habitualment que el violoncel és l’instrument que més recorda a la veu humana. Potser per això diversos compositors han optat per experimentar amb aquesta combinació. Sentirem, per exemple, la intensitat espiritual a l’Stabat Mater de Knut Nystedt, la melancòlica reflexió vital a Caminante d’Andrea Casarrubios (sobre el més famós dels Cantares de Machado) o el mirar enrere a la vida d’un vell soldat a A farewell to arms, de Richard Rodney Bennett, sobre poesia del segle XVI.

Abans, però, tant el cor com el violoncel també prendran el protagonisme per separat a la primera part del concert. El cor ens oferirà algunes de les peces a 4 veus que va compondre Franz Josehp Haydn, un dels músics més lúcids i amb sentit de l’humor del classicisme musical.

El solista que ens acompanya en aquest concert, en Roger Morelló, també ens oferirà una selecció de peces per a violoncel sol. Finalment, els timbres es mesclaran i veurem que, lluny de fer-se nosa, s’inspiren mútuament perquè el total esdevingui més que la suma de les parts.